RESISTIU, LA MEVA GENT, RESISTIU DAVANT ELLS

REINEH DEVORA NAZARETH

 

DAREEN TATOUR

POETA, ESCRIPTOR I FOTÒGRAF

​

Sempre era conscient del que volia ser, i era ser escriptor. 

 

Recordo la meva obsessió extrema per a conèixer el significat de paraules fins que un dels professors em va dir furiós, “Ves i compra’t un diccionari”. Vaig demanar a la meva àvia que em comprés un diccionari i el vaig mostrar al professor com si fos una novel·la. 

 

A mesura que em vaig fer gran, vaig començar a transformar tot allò que vaig aprendre de la meva àvia sobre la nostra història en poesia política. 

 

L’any 2015 vaig presenciar l’assassinat a sang freda de dotzenes de joves palestins/es.

 

Vaig veure com van assassinar una dona en el control fronterer perquè es va negar a llevar-se la hijab. 

 

El segrest i l’assassinat d’un jove de setze anys pels colons israelites. 

 

El bombardeig incendiari d’una casa, que va cremar un bebè i va matar als seus pares. 

 

Em sentia sufocat, incapaç de expressar la lletjor d’aquests crims. Em sentia culpable com a ésser humà i m’estava trencant l’ànima. 

 

Com són assassinats aquests infants davant els nostres ulls mentre nosaltres tan sols estem mirant?

 

És una taca als nostres fronts. 

 

Així que vaig escriure un poema fent una crida a la meva gent per tal de resistir aquesta violència boja. Era el plor del dolor que sentia. 

 

Vaig publicar el poema al Facebook. 

 

Eren les tres del dematí i estava dormint. De sobte, vaig sentir el crit de la meva família dient: Dareen, els israelites venen a arrestar-te.

 

Hi havia més de 40 soldats a casa meva i cinc vehicles blindats rodejant les entrades.

 

Em van traslladar a diverses presons per a la interrogació. La meva família no sabia on estava. Estava rentant i portant la mateixa roba mullada amb la que em van arrestar. 

 

Llavors, van buscar el meu compte de Facebook. 

Després de 21 dies aproximadament, van presentar el meu poema “Resistiu, La Meva Gent, Resistiu Davant Ells”. Al llarg del poema, em van acusar de planejar una operació suïcida i de donar suport a entitats terroristes. 

 

Vaig estar cinc mesos a la presó, llavors em van enviar a l’arrest domiciliari. Fixa’t amb la contradicció; van declarar que tenia la intenció de matar israelites i de perpetrar una operació terrorista, i alhora, em van posar en una casa d’un assentament israelita. 

 

El que volien de mi des de el principi era trencar-me i que em disculpés, i és el que no els hi vaig donar. Disculpes per què?

 

Després de dos anys, sis mesos i divuit dies em van posar en llibertat  d’arrest domiciliari.

 

Des d’ençà, els colons em van intentar assassinar tres vegades. Vaig rebre moltes amenaces i missatges racistes. Em sentia constantment en perill. No podia treballar, estudiar, o publicar els meus llibres. Si publicava o presentava el meu poema, tornaria a la presó. Vaig intentar obrir noves portes, però no podia. 

 

Finalment, vaig anar a Suècia amb un subsidi de dos anys per a artistes en risc. Aquí puc continuar la meva lluita a través de la resistència cultural. 

 

Resistiu, La Meva Gent, Resistiu Davant Ells es pot llegir aquí: https://arablit.org/2016/04/27/the-poem-for-which-dareen-tatours-under-house-arrest-resist-my-people-resist-them/

​

​